“De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar i, per tant, és una data variable: depèn de la primera lluna de primavera, que assenyala el Dijous Sant. El Carnaval, temps de disbauxa i excessos, és una crida al desordre, al caos i al llibertinatge. Precedeix la Quaresma, temps de dejuni, abstinència, penitència i sacrificis. És la lluita entre el bé i el mal, entre el seny i la rauxa. La setmana de Carnaval comença el Dijous Gras, menjant truites, botifarra d’ou i llardons, i acaba el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina. “Per Carnaval, tot s’hi val”. El dissabte, el rei Carnestoltes arriba vestit de manera estrafolària i exagerada, i presideix la festa i la rua. Ve amb ganes de gresca i acaba fent un discurs satíric i burleta, generalment dirigit a les autoritats. En alguns llocs és substituït per un ninot que en acabar la festa és jutjat i condemnat pels seus excessos i se’l crema o es tanca a la presó. Per Carnaval, pobres i rics, tots disfressats i amb màscares, es confonen, es barregen i, com que ningú reconeix ningú, tothom és igual. Us convidem a disfressar-vos, a participar a la rua i a gaudir de la festa.